Capítol 9: El món a l'aula

Com et sentiries tu si et trobessis en un lloc totalment diferent on no coneixes la cultura, ni la llengua ni ningú? Aquest penúltim capítol parla sobre els nouvinguts i la gran diversitat de cultures que es poden trobar en un centre, una qüestió cada vegada més important socialment però que repecuteix en l'educació, no de manera negativa, sinó com a possibilitat  pels alumnes de conèixer i aprendre a conviure. 

En el programa, primer es mostra l’opinió durant tot el vídeo, de diferents mestres i alumnes sobre aquest tema tan actual que és la integració de les diferents cultures, es pregunta com ho veuen? Què cal fer? I als alumnes se’ls pregunta per la seva pròpia experiència o com tracten amb nens nouvinguts. L’escola que es presenta en aquest episodi és l’Institut Barres i Ones del barri de Llefià a Badalona, on hi ha una gran diversitat i hi ha aules d’acollida per facilitar l’ensenyament als nouvinguts. A més, es veu la trobada d’en Xavier Bertran, actor de lo Cartanyà, amb la seva professora Anna Carol i fa una classe de representació pels alumnes, molt divertida. Finalment, es presenten dos projectes: “Ull, canvi i acció” sobre un documental que fan alumnes de l’Institut la Garrotxa a Olot; i “cultura religiosa plural”, que fan els alumnes de l’escola Vedruna Àngels al barri de Barcelona del Raval.

Hem viscut una època en què molts gent s’ha vist obligada a emigrar per sobreviure o per millorar les seves condicions de vida i la dels seus fills, i això s’ha vist reflexat a les aules i als centres escolars. Cada cop hi ha més nouvinguts de més varietat de països, però això perjudica al rendiment escolar? Després de veure aquest capítol i escoltar les diferents opinions, crec que no hi ha un empitjorament ni de la classe, ni del procés escolar. Sí que és veritat que aquests nous alumnes necessiten més ajudes, però en moltes escoles fan aules d’acollida per exemple, per tal d’integrar-los en qüestió de l’idioma. El problema sí que pot venir quan més del 70% d’alumnes d’un centre són nouvinguts, perquè si són pocs poden rebre més atenció i després integrar-se a les classes ordinàries, però quan supera la meitat d’alumnes d’una escola el nivell sí que baixa, perquè realment és com una gran aula d’acollida, i és que s’hauria de distribuir aquesta quota de nouvinguts. Alguns mestres parlen sobre aquest fenomen, i també és veritat que la majoria d’aquests nens i nenes van a escoles públiques, i sol ser on hi ha menys diners, pel que hi ha menys recursos per atendre’ls com caldria. Cada nen i nena nouvingut té la seva pròpia llengua, i el llenguatge pot ser un gran problema ja que fer una classe en català pot ser molt desmotivadora, ja que no entendrà si no res, gairebé res, i els professors han de posar de la seva part per intentar que aquest problema es solucioni. A part, d’això, crec que molt alumnes immigrants tenen problemes familiars, potser per això han vingut a viure aquí i estan en una cultura totalment diferent i amb un idioma que potser no entenen, però el tema de la família és molt important i cal saber què hi ha darrere de cada alumne, perquè alguns tenen problemes realment grans i cal conèixer-los per saber com actuar el nen i com aconseguir motivar-lo a seguir endavant. Aquestes són les feines més importants que cal que facin els professors, però la integració ja es dóna a totes les escoles i és tema que ha tingut molta polèmica, però que cada cop rep més ajudes i es va solucionant poc a poc, o aquest és el meu punt de vista.

En aquest episodi, veiem l’institut Barres i Ones del barri de Llefià de Badalona on hi ha una alta diversitat d’alumnes de diferents nacionalitats. El principal que es comenta sobre aquest institut són la importància de les aules d’acollida, que jo ja havia sentit a parlar, ja que en el meu institut i cada cop en més hi havia. Aquestes aules d’acollida tenen l’objectiu d’integrar l’alumnat i que assoleixin un nivell de llengua catalana que els permeti anar a l’aula ordinària, i el que fan allà és aprendre el català mitjançant el diàleg. Els alumnes d’aquesta aula d’acollida de l’institut es juntes amb altres de la zona i fan un programa de ràdio, que és el pas per saber que ja saben català i ja poden anar a la classe ordinària. Aquest és un projecte que, com ja he dit, moltes altres escoles han adoptat també i és que es una molt bona idea, perquè els alumnes nouvinguts aprenguin l’idioma de manera més ràpida, perquè són menys i estan més atinguts pels mestres i d’aquesta manera poden adaptar-se abans a la classe que fan els seus companys, encara que han de posar molt de la seva part per poder obtenir un bon resultat.

Finalment, els dos projectes que es mostren crec que són innovadors, però el primer molt més que el segon. El primer s’anomena “Ull, canvi i acció” i tracta de què uns alumnes de tercer d’ESO de l’institut La Garrotxa d’Olot, converteixin en documental la història dels seus companys nouvinguts, això permet la relació entre els alumnes del centre i nouvinguts i, a més d’afavorir la relació, permet conèixer el que suposa abandonar el seu país i començar com  una vida pràcticament nova en un altre lloc. Aquest projecte ha guanyat diversos premis, i alguns econòmics, que han permès, que els alumnes, per exemple d’aquest any, viatgin a Cuba amb els nouvinguts de Cuba i gravar allà com vivien i com era la seva vida, així tothom pot conèixer les seves històries de manera també, molt emotiva. Crec que aquest és un projecte molt bo per conèixer altres cultures i el que han viscut molts alumnes que venen d’altres països i que realment no coneixem, de manera que els alumnes poden posar-se en la pell i pensar en com es trobarien ells si haguessin de passar per un moment així, i per això crec que a més de divertida, creativa i curiosa d’anar a un altre país, és molt educativa.

El segon projecte, en canvi, està més centrat en les diverses cultures que trobem, i que la majoria d’alumnes realment no coneixen, com passa amb el projecte anterior, hi ha una falta de coneixement cultural. Però en aquest projecte que fan a l’escola Vedruna Àngels del barri de Barcelona, el Raval, anomenat “Cultura Religiosa Plural”, uns alumnes visiten l’emigra-estudium on coneixen les cultures, els objectes, la comparació i les similituds amb altres. És interessant per ells que coneguin altres religions que poden tenir els seus amics o coneguts, ja que en aquesta escola hi ha alumnes de 32 nacionalitats, així que és molt elevat el grau de nouvinguts. És un bon projecte perquè així els alumnes aprenen altres cultures i simplement pel fet de conèixer-les i de tenir, precisament una cultura, i que quan parlin o debatin sobre la religió que sàpiguen de què parlen i perquè.

D’aquest capítol he extret les següents frases: "És com un nen més, com si la pell se li anés" (alumna), “En quina llengua penseu?",  "La convivència s'ha de gestionar i treballar si volem una societat coherent, gestionada, sense ghettos, i això és treballar dia a dia", "Créixer sabent-nos amb els mateixos drets que els altres ens prepara per poder-nos defensar en la societat" (Najat El Hachmi), "Aconseguir un somriure d'un alumne xinès o xinesa és que alguna cosa has fet una cosa molt ben feta", i em quedo amb la de Jordi de Manuel: 



"Jo em pregunto, quants dels nostres fills adolescents, que neixin en un altre país, amb les condicions de desconeixement de llengua, amb condicions de la família fraccionada, és a dir, primer un tros i després l'altre, amb les condicions de no conèixer i no tenir amics encara, amb unes condicions d'entrar en una cultura diferent, no fracassarien?"