La sèrie comença amb un capítol on es fan dues qüestions bàsiques per ser mestres: com podem ser mestres i perquè volem ser o som mestres? Al llarg del capítol es van responent aquestes preguntes amb l’aportació del que creuen els alumnes i els propis professors. S’arriba a la conclusió que per ser un bon professor s’ha de tenir vocació, no s’ha de fer per fer sinó que han d’agradar els nens i, a més, ha d’agradar ensenyar, això és essencial per poder ser un bon professor, s’ha de sentir la professió, ser vocacional.
Durant aquest capítol el tema base és la vocació
dels mestres i ho podem veure en els diferents casos que es mostren al llarg
del programa, però no només es tracta això, sinó que també es tracten els
problemes que té la professió o les desavantatges que pot comportar, com es viu
actualment, i perquè s’ha de ser o no mestre. En els continguts d’aquest primer
reportatge, d’una banda es mostra la classe de P4 d’en Joan i ens explica com
viu ell el ser mestre i les avantatges i inconvenients que ell troba; d’altra
banda es veu la jubilació de la Carmeta, una mestre de primària que es jubila i
els seus alumnes estan amb ella en el seu últim dia; també una petita
entrevista a alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona de la facultat de
Ciències de l’Educació a començament de curs preguntant què és per ells ser
mestre; i, el retrobament entre l’escriptora Empar Moliner amb el seu professor
de batxillerat de literatura Manel Fuentes.
Més específicament, segons el meu parer, m’agradaria
remarcar els petits continguts abans esmentats de manera més concreta i donant
el meu punt de vista, ja no només com a estudiant de formació del professorat, sinó
també com ho veig jo com a futura mestre. Seguint l’estructura que segueix el
programa, començaré parlant sobre què és per mi ser mestre i què ha de tenir,
la opinió dels professors i els alumnes ha fet que m’obri més d’idees i que
pensi sobre què ha de tenir realment un professor. Després d’haver vist el
programa m’he preguntat què és per mi un mestre, i crec que no ha de saber
moltes coses només, sinó que ha de saber comunicar, saber escoltar, ha de saber
trobar la virtut dels alumnes i potenciar-la... A més, ha de sentir il·lusió
per educar i transmetre-la als alumnes, motivant-los per seguir estudiant i
saber més coses, i sobre tot ha de sentir passió per educar. Un bon professor
crec que hauria de tenir això entre altres coses i fer que els alumnes l’estimin
i estimar-los.
En segon lloc, en Joan a l’escola Dr. Samarach i
Fina en la classe de P3, ha fet que pensi en com a una persona li pot agradar
tant estar amb els nens i formar part de la seva educació, i tal i com ell diu
que els nens et mostrin un món màgic i ple de vitalitat. La vocació d’en Joan
crec que és la que ha de tenir tot professor a l’hora de fer classe,
independentment del curs que sigui,
perquè és realment una vocació. Això fa que ho pugui relacionar amb el cas de
la Carmeta, que és la professora que es jubila i que per tant, ha de deixar l’escola,
la Carmeta porta uns quaranta anys a l’escola i diu que ha estat una etapa de
la seva vida, es veu com s’emociona al final de la classe quan ha de deixar els
alumnes i tal i com ella diu “és una etapa de la teva vida, he passat moments
durs (...), moments durs que passes amb la família quan arribes aquí amb els
nens davant desapareixen” i també creu que tot mestre ha de ser vocacional i
estimar els nens i estar pendents d’ells, acaba amb la frase “al final em fareu
sàvia".
Per últim, m’agradaria fer referència al petit
reportatge que es fa el primer dia de classe de la UAB, perquè quan vaig començar
jo mateixa aquest curs també em vaig preguntar què és per mi ser mestre, o
perquè ho vull fer, i realment, al llarg del curs he anat canviar la meva visió
de ser mestre i cada cop estic veient que no és només el que pensava, sinó que
va molt més enllà, que és molt més complex i que, cada cop tinc més ganes i a
la vegada més por de posar-me davant d’una classe amb els meus alumnes.
Finalment, m’agradaria nomenar algunes cites que
han anat dient al llarg del capítol i que m’han fet reflexionar i pensar sobre
tot el que comporta ser mestre, algunes d’aquestes són: “no n’hi ha prou amb a
mi m’agraden els nens”, “el mestre és mestre sempre”, “és el nen qui et fa
entendre el món d’una altra manera”, i, per últim em quedo amb la frase “al final te n’adones
que el mestre és el nen”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario