Capítol 8: Senyoreta 2.0

En el vuitè capítol de la sèrie es fa referència a les TDIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i a la web 2.0 que cada cop agafa més terreny en el procés escolar. Les tecnologies ja formen part de l’aprenentatge a les escoles i els alumnes no tenen problemes, però moltes vegades el problema està en els professors que no saben utilitzar-les i han de fer un esforç per adaptar-s’hi. Però tota escola s’ha d’integrar a la societat de la informació i aquest pot arribar a ser un gran repte perquè ofereixen molts avantatges, però a la vegada també problemes.

Durant aquest capítol els professors i els alumnes parlen sobre les noves tecnologies, sobre tot sobre els ordinadors i les pissarres digitals, els alumnes parlen més sobre com les noves tecnologies influencien en els professors, i els professors parlen sobre la importància de les noves tecnologies, i a la vegada, si creuen que és un bon pas o no. Aquest capítol ens presenta una escola rural al Segrià on els alumnes estan igualment connectats a les noves tecnologies. A més, es veu la trobada entre la presentadora del telenotícies vespre: Raquel Sans, amb el seu professor Mutur Mos, amb qui les classes d’anglès eren molt diferents i entretingudes. Finalment, es mostren dos projectes, el de l’Elaboració de Material Didàctic propi de l’institut Jacint Verdaguer a Sant Sadurní d’Anoia i el projecte  de Cinema en Curs de l’Escola de Bordils.

Les noves tecnologies estan avançant a passos de gegant, i ara és quan es produeix el major canvi, el problema pot estar en que molts professors no han tingut una formació tecnològica i això pot dificultar molt l’aprenentatge amb les noves tecnologies. Després d’escoltar el que pensen molts professors i molts alumnes, segueixo pensant que per mi, les noves tecnologies són el futur i són eines imprescindibles actualment en qualsevol escola, perquè els alumnes han de créixer amb aquestes tecnologies, aprendre a utilitzar-les, ja que són el futur. Molts professors això ho tenen clar, que els llibres cada cop s’utilitzen menys i es tira de tecnologia, però això tampoc crec que sigui una bona idea, perquè tot estudiant sigui ara o d’aquí deu anys, ha de saber buscar en un diccionari, ha de convertir-se en lector, i sí que és veritat que un ordinador no està preparat per llegir durant molta estona, perquè pot portar problemes de vista i que per estudiar potser cal tenir massa força de voluntat perquè no és tan fàcil concentrar-se amb internet. Tot això ja s’està tractant, però al menys a mi, no m’agradaria que els llibres desapareguessin mai, cosa que no crec que arribem fins aquest punt, i, realment, per la meva experiència sempre he estudiat i encara ho faig des d’un llibre o amb fulls i no per l’ordinador.

En quant a qüestions més a nivell social, crec que les noves tecnologies aporten més avantatges que inconvenients, però els inconvenients que poden tenir poden endarrerir molt la classe, com la falta d’una connexió estable, el problema de professors poc formats, i els pocs diners que s’inverteixen en elles. Són problemes que de cara al futur hauran de ser solucionats i que, de fet, cada cop són menys perquè les escoles s’adapten més, els professors fan l’esforç d’adaptar-se també i els alumnes ajuden a aquests i desperta interès en ells, fent que es motivin i que, per tant, valgui la pena seguir endavant.

En el capítol es mostra l’escola rural d’Alfés a el Segrià, una de les escoles més tecnològiques de Catalunya. Aquesta escola mostra una manera diferent de fer classe començant pel fet que són 22 nens i que estan distribuïts en dues classes, els més grans i els més petits, pel que són aules multicurs. Aquest tipus d’aula facilita la relació directe entre professor i alumnes i fa suplir la falta de diferenciació en una relació personal més clara, és a dir, que l’interacció és major que qualsevol altra escola. Aquest centre m’ha cridat l’atenció perquè no en coneixia cap i pensava que una escola rural no estaria tant informatitzada, però ho està fins i tot més que una qualsevol de per aquí. A més crec que les aules multicurs en part són un benefici perquè els més grans poden ajudar els més petits i tot és molt familiar, això provoca que la relació i el vincle entre l’escola i les famílies sigui molt major i que realment formin part l’un de l’altre i que la metodologia que segueixen sigui totalment relacionada amb el seu entorn. Tot i què tal i com diu el director i professor de l’escola, no és una escola aliena als problemes que tenen altres perquè de 22 alumnes hi ha un 33% d’alumnes immigrants i alumnes amb discapacitats, però tots comparteixen una cosa i és que “tots ells s’estimen l’escola”.

Finalment, es mostren dos projectes en relació a aquestes noves tecnologies: el primer que trobem és a l’Institut Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia que s’anomena “elaboració de material didàctic propi”, aquest institut ha rebut premis per la tecnologia que s’utilitza i això el converteix en un dels instituts més tecnològics de Catalunya en el sentit de que s’utilitzen molt més que a qualsevol altre centre per fer classes. Aquest institut va un pas per davant de molts altres, i fa uns projectes que es converteixen en pràctiques educatives d’èxit. Aquests projectes són plans de treball que els alumnes segueixen cadascun al seu ritme i de manera individual o grupal (projecte de treball col·laboratiu), així el professor pot estar pendent dels alumnes. Aquest projecte es basa en preguntes que els alumnes han de respondre buscant la informació necessària, d’aquesta manera, aprenen a buscar informació, seleccionar-la i es fan una autoavaluació, ja que l’ordinador corregeix els diferents exercicis.

El segon és l’anomenat “Cinema en curs” que té lloc a l’Escola de Bordils al Gironès, en aquest segon projecte els alumnes han gravat un curt durant tot el curs i aquest feia referència a totes les assignatures i a més treballant els valors com són el rigor, la serietat, el treball en equip... els alumnes aprenen divertint-se i aprenent  i provant coses noves.

D’aquest programa recullo aquestes tres frases: "Són necessàries, es que el món ha canviat i les noves tecnologies formen part del corpus de coneixement" (Jordi de Manuel), “Has de fer-te tu la pròpia visió dels fets, i internet ajuda moltíssim” (Mercè Martínez), i 



"Penso que és molt important que el nen jugui, participi amb els jocs amb els seus companys, que juguin a fora, que els hi toqui l'aire, que corrin, que saltin... i no que estiguin en un raconet" (Mercè Capdevila).