Capítol 5: Família i escola

Durant el cinquè capítol, el tema bàsic és al relació entre els pares i l’escola. Com en els altres capítols, s’han plantejat diverses qüestions que han format aquest episodi i moltes de les quals et fan reflexionar sobre la realitat de l’escola i dels pares com s’involucren a l’escola. La relació entre escola i família encara no és massa clara, i a més, hi ha bastants problemes en relació a aquest aspecte. Això significa que hauríem de donar-li més importància al fet de fer que a totes les escoles, els professors estiguessin en contacte amb els pares perquè el que hi ha en joc es l’educació dels seus fills i no pot recaure només en l’escola, sinó que la família té un paper fonamental.

El capítol comença amb l’opinió dels professors sobre la relació entre pares i escola i la opinió dels alumnes de com veuen ells el grau d’implicació dels seus propis pares i si s’interessen pel seu procés d’aprenentatge o no. En segon lloc, el capítol mostra l’Escola Barrufet del barri de Sants a Barcelona en l’últim dia dels de sisè a primària, una escola on els alumnes fan una auto-avaluació seva de com els ha anat el curs, i la qual pot resultar molt interessant per veure com es veuen els propis nens quins problemes es detecten ells mateixos i quins són els seus interessos. En tercer lloc, el retrobament entre la metgessa i monja Teresa Forcades amb el seu professor Joan Carulla que la va influenciar molt per arribar a dedicar-se a la medicina. I, per últim, dos projectes, el de l’Escola Escorial de Vic, Osona, que és el projecte de mares enllaç per tractar amb les mares nouvingudes, i el de l’Escola Magòria de Barcelona, on fan l’anomenada “Expo” en la qual participen els pares.

Com faig amb cada capítol, més concretament tractaré els temes abans nomenats donant el meu punt de vista i com ho crec jo, ja que sobretot aquest capítol m’ha fet reflexionar sobre temes tan importants com l’escola en l’actualitat, el canvi entre l’escola actual i la tradicional, el canvi del paper del professor, la consideració social del paper del mestre, i en gran part de l’autoritat que tenia i que té, i en com els mestres reclamen més col·laboració i suport dels pares i la societat ja que això és cada vegada més important per l’educació dels nens i nenes, i moltes famílies no participen com podrien el l’educació d’aquests i haurien de ser més actius i participar més. Sobre aquest tema he de dir que, tal i com moltes persones diuen “ensenyar és una tasca de tota la tribu”, ja que no només hi participa una persona sinó que, realment, hi participa tothom qui envolta al nen. Per això més que parlar de què tracta el capítol faré una mica de reflexió sobre aquests temes cabdals durant el cinquè reportatge de Mestres.

Segons el meu punt de vista com a estudiant i coma  futura mestre, crec que molts pares i mares estan com enfrontats als professors i no se n’adonen que tots perseguim el mateix objectiu. La confiança dels pares en l’escola és clau per poder deixar el teu fill al centre i que realment es desenvolupi allà, però el que no hauria de ser és que molts pares deixen totes les tasques pels professors i ells d’alguna manera es treuen de sobre l’educació dels seus propis fills, i és això el que no pot ser. La comunicació entre escola i família és molt important sobre tot pel fet que, les famílies han de saber què fa el seu fill i com poden millorar la seva educació, perquè a l’escola sí que es veritat que se l’educa i se l’ensenya però des d’un punt de vista més  de coneixements, i, en canvi a casa hauria de ser des d’un punt de vista de valors i d’educació, perquè tots dos es complementen i poden millorar el rendiment i l’evolució del nen. Per tant, les famílies haurien d’implicar-se en projectes de l’escola i saber el seguiment del seu fill, a la vegada, un bon professor ha de comunicar a les famílies tant les bones com les males notícies, i ho ha de saber dir. Així que per millorar moltes famílies hauran de posar de la seva part, però molts professors també, i així promoure la confiança i la millora de l’educació.

Una altra reflexió que puc fer, és la diferència entre l’escola tradicional i l’actual, en altres capítols ja s’havia nomenat aquest canvi però des d’una perspectiva diferent, ara, des d’una perspectiva de l’autoritat i el paper del mestre segons la societat. Si mirem la consideració que es tenia abans dels mestres i la comparem amb la que es té actualment, podem observar que el paper de mestre ha canviat molt. Abans el mestre era una persona amb molta autoritat sobre els alumnes i els pares li donaven suport, en canvi, en l’actualitat, el professor en moltes ocasions ha d’anar en compte segons el que digui per veure què diuen els pares i com s’ho prenen, perquè molts pares quan veuen un suspens i parlen amb el fill, creuen que la culpa la té el professor i li demanen justificacions, és per això que a més, el paper de mestre ha baixat de prestigi i no està tan valorat com hauria de estar-ho, ja que al cap i a la fi són els qui formen el futur i qui poden canviar i millorar la societat, però això es veu que molta gent encara no s’ha parat a pensar-ho.

Per últim, cal fer referència sobre els dos projectes que es tracten al capítol que són: d’una banda  el Projecte de mares enllaç, per la integritat social a l’Escola Escorial de Vic, Osona. En aquest primer projecte, la mare enllaç ha d’estar al cas del que fa el fill i explicar-ho a les mares nouvingudes, en aquest cas, la majoria, magrebins (el 20% dels alumnes són magrebins) i d’aquesta manera les mares nouvingudes s’assabenten de tot el que passa i no van perdudes, es resol un problema d’integració i es fomenta la relació difícil entre mares catalanes i mares nouvingudes. 

El segon projecte és “L’expo” que fan els alumnes de l’Escola Magòria de Barcelona, aquest projecte consisteix a fer que els pares s’impliquin i creant un espai on els nens mostren les seves feines, i cada grup ho fa d’un tema diferent; en aquesta escola, per tant, la relació entre famílies i escola és molt continuada i s’impliquen molt per fer activitats com aquesta que, a més, motiven els nens per com veuen els seus pares treballant y formant aquest espai per ells. Aquests dos projectes són molt interessants ja que fomenten la relació entre família i escola, i molts centres haurien de fer idees com aquestes per cridar l’atenció dels pares i facilitar la relació, fent que els pares tinguin ganes d’ajudar i de formar part d’una part de l’educació dels seus fills en l’escola.

Com sempre, posaré un recull de frases d’aquest capítol que m’han agradat i m’han semblat interessants: “Quan jo era petita si el profe em renyava, ma mare em renyava el doble" (Olivia Tella), “El bon mestre ha de buscar camins per tenir els pares de cara, perquè sinó l'educació no és possible”, i em quedo amb la de Toni Albà “Quantes hores els meus fills passen amb mi? I passen amb mi molt poques hores al dia, i la resta la passen amb una persona o unes persones a les quals tu hi diposites tota la confiança, aquestes persones haurien de tenir tot el reconeixement social del món”.