En el capítol setè, el tema base són els professors, la idea del bon professor, el requisits que cal complir, les habilitats que ha de tenir... la feina de mestre va canviant igual que canvien els temps i comença a tenir més importància la idea de mediador i de guia que la d’ensenyar continguts. A més, els propis alumnes tenen més paper en el seu procés d’aprenentatge, ja que la cooperació i el treball en grup és cada cop més important.
Durant aquest capítol, els mestres opinen sobre
com haurien de ser, què haurien de fer i com han estat els seus professors
anteriors, mentre que els alumnes diuen el que més els agrada i el que menys
dels seus professors. En l’Institut Joan Coromines del barri de Sants a
Barcelona, coneixem el director Javier que ensenya el funcionament de l’escola
i parla sobre el seu paper com a director i el que vol aconseguir. En aquest
programa surt el retrobament entre el Doctor Baselga, que és oncòleg i
professor de Harvard, i el seu professor historiador, el pare Ignasi Vila, jesuïta
que el va fer que obrís el cap a pensar de manera crítica i es qüestionés les
coses. Finalment, es mostren dos projectes molt semblants, primer, el projecte “tan
monos com jo” de l’Institut Pau Claris, i en segon lloc, el projecte “visita al
banc d’aliments” de l’Institut Vadruna Gràcia.
Aquest capítol és molt més subjectiu que els
altres, ja que cadascú té un professor que l’ha marcat i unes idees de com ser
un bon professor, el que més t’agrada i el que menys, però molts professors,
alumnes i jo mateixa, coincidim amb algunes de les idees que es tracten en el
reportatge. Per començar he de dir que crec que no existeix el professor
perfecte, igual que la perfecció pot no existir, i que cadascun és únic i té
una manera diferent de veure el món i de treballar, en aquest cas, ensenyant. En
comptes de redactar, en aquest cas he fet un mapa conceptual per tal de posar algunes
de les característiques que jo crec que ha de tenir un bon professor i el que
altres mestres i alumnes també creuen:
Durant les nostre vides, cadascú ha pogut veure la
manera de ser de cada professor i cadascú té una metodologia, un afecte, una motivació,
un grau d’autoritat... diferent. A més de les característiques que hi ha al
mapa conceptual, també hi ha altres que cal que estiguin més justificades com
per exemple l’autoritat, un professor ha de saber respectar i que el respectin,
però això no significa que hagi de cridar i castigar, sinó trobar la manera com
guanyar-se el nen; una altra característica és trobar la manera d’interpretar
el nen i d’aquesta manera posar-se en la seva pell i entendre el que diu; és
molt important que sigui comprensiu i que sàpiga escoltar ja que els nens
necessiten algú que els entengui i els escolti i els ajudi i tingui paciència.
Aquestes només són algunes de les característiques
que puc dir que ha de tenir un bon professor, però per mi son les més
importants i que en moltes ocasions cal millorar.
En el programa es presenta l’Institut Joan
Coromines del barri de Barcelona, Sants, i el director, en Javier, ens explica
el funcionament d’aquest i els propòsits que té. En Javier comença dient que
vol que l’institut sigui un lloc proper als alumnes i les famílies i és per
això que no té un despatx propi, cosa que crec que està bé ja que d’alguna
manera no es tracta com un “superior” sinó més com un igual, això és bo perquè
a més ell veu tot el que passa a l’escola i s’involucra molt en el que passa
als passadissos i coneix els diferents alumnes. Aquesta escola destaca perquè
la majoria dels alumnes són d’origen estranger i hi ha alumnes de 32 països
diferents, però no ha estat un problema per seguir endavant, tot i què també
tenen un lloc de mediació. El director pensa que l’escola ha d’educar les
competències, més que ensenyar, i que s’ha d’ensenyar a pensar. Aquest institut
em sembla que és un bon lloc on tenen clars els objectius i estic d’acord amb
el que el director diu, però també crec que a més d’educar competències sí que
ha d’ensenyar continguts, perquè en l’educació els pares tenen molt de paper, i
per tant trobo que el més important és trobar l’equilibri entre tots dos
conceptes.
Finalment, els dos projectes que trobem podem dir
que són molt similars, és la descoberta fora de l’aula, ja que ambdós són
maneres de fer una classe experimentant amb el medi ambient, és a dir, sortint
al carrer i posar-ho en pràctica, tot i que el primer sí que és una classe de
naturals, el segon és simplement una sortida perquè els alumnes vegin la
realitat d’una altra manera i s’involucrin.
En el primer projecte, “tan monos com jo”, de l’Institut
Pau Claris, els alumnes de quart d’ESO van al Zoo de Barcelona i allà fan la
classe de naturals o biologia, observant als micos i fent un anàlisi
comparant-los amb els humans. Aquesta classe donada d’alguna manera al zoo fa
que molts alumnes s’interessin i visquin el que estudien i no se sentin davant
els llibres i el professor, que moltes vegades és aquest el problema. Crec que
aquest projecte pot arribar a motivar molt els alumnes i que vegin coses
diferents i ho posin en pràctica, i ala vegada implicar els estímuls motivadors
i l’afecte, cosa que és el realment important en l’educació.
En el segon projecte, “visita al banc d’aliments”,
un professor de física porta els seus alumnes al banc d’aliments perquè
treballin allà i vegin com es fa un treball social, això implicarà conèixer
altres realitats i veure-ho des d’una manera positiva, com és ajudar a la gent.
Aquest projecte està bé segons el meu punt de vista, i crec que és important
que els adolescents vegin la importància de fer treballs o projectes socials
per ajudar els altres i que ho vegin com una cosa positiva.
"Si tu vols que et respectin, respecta els alumnes" (Joan Pujol), "Mama la mestre és com tu, també m'estima" (Jaume Cela), "Tots els mestres són referents" (Quim Sabé) i
"No tots els
oficis tenen la possibilitats de tenir aquestes satisfaccions, el fet d'estar
amb gent jove, et fa entendre el món d'una altra manera" (Joan Girbau). 
No hay comentarios:
Publicar un comentario