L’episodi s’estructura en les mateixes parts que a
tots els altres: en primer lloc, es mostra la intervenció de professors i
alumnes durant tot el capítol parlant de diferents aspectes sobre l’aprenentatge
actual, ja sigui com ensenyarien els propis alumnes, quins són els majors
objectius de l’aprenentatge, la importància del procés i els continguts, l’avorriment
a classe... En segon lloc, es mostra l’experiència de com es duu a terme l’habilitat
de la lectoescriptura en l’Escola Fructuós Gelabert de Barcelona. En tercer
lloc, el científic Manel Esteller, científic i director de l’Institut d’Investigació
Biomèdica de Bellvitge es retroba amb el seu professor de química, Jordi
Carvajal i fa una classe als de batxillerat sobre l’epigenètica. I, finalment,
trobem dos projectes, d’una banda el projecte de mates i racons de l’Escola
Rocafonda de Mataró, i d’una altra les biblioteques tutoritzades a l’Escola
Mare de Déu de Montserrat de Terrassa.
Un altre cop, començaré parlant sobre el que crec
dels debats que s’han dut a terme durant aquest capítol, realment crec que el
procés d’aprenentatge ha canviat i anirà canviant, o més que canviant,
modificant ja que actualment el procés d’aprenentatge no es basa en la
memorització, sinó en un aprenentatge significatiu, és a dir, assimilar els continguts
i saber-los posar en pràctica, cada cop hi ha menys classes magistrals on el
professor només parla i explica i més on els alumnes tenen l’autonomia. El
professor canvia el seu rol i fa de guia, mediador, i proporciona les eines
adequades als alumnes perquè ells mateixos aconsegueixin l’aprenentatge de
manera de autònoma i independent i fixant-se en la pràctica i no només la
teòrica. El procés d’aprenentatge a més, ha de ser lent, s’ha d’adaptar a cada
alumne i no demanar ni massa ni massa poc, perquè cada nen o nena és diferent i
per tant no pot ser que segueixin un mateix procés això és tracta al punt que
comentaré a continuació sobre el reportatge d’una escola de Barcelona.
A l’Escola Fructuós Gelabert de Barcelona, li donen
molta importància a l’habilitat de la lectoescriptura, és a dir, llegir i
escriure i prèviament parlar. En aquesta escola és té en compte que cada alumne
porta el seu ritme per aprendre i que la lectoescriptura és un procés que dura
tota la vida escolar, per això l’objectiu és que els nens i nenes surtin de l’escola
amb ganes de llegir, que es facin lectors. A mi, personalment, aquesta escola
la he trobat molt interessant, perquè fan molta èmfasi d’aquesta capacitat i no
l’ensenyen com a altres escoles sinó que tenen molt en compte el nivell de cada
nen i preparen activitats que fan que aquests es diverteixin i tinguin ganes d’aprendre
més i al final, acaben sabent llegir gairebé per sí mateixos per exemple, ja
que si comença a agafar interès per la lectura, també ho tindrà per aprendre a
llegir comprendre el que llegeix. En aquesta escola, a més a més, trobo molt bé
que es doni tanta importància a la llengua oral ja que creuen que el principal
objectiu és que aprenguin a expressar-se bé abans de llegir i escriure perfectament.
Per això no hi ha assignatura de llengua pels més petits, perquè la
lectoescriptura es practica tota l’estona i de moltes maneres diferent. Crec
que és un bon mètode per tal que els nens es facin lectors, posat que utilitzen
mètodes molt diferents que criden l’atenció dels alumnes i que deixen llibertat
d’escollir llibre, notícia pels més grans i sense pressió, deixant que vagin
experimentant des de l’educació infantil fins trobar el llibre potser que faci
que es converteixi en lector completament.
Els dos projectes que s’ensenyen durant aquest
programa són els següents: el primer és el de l’escola Rocafonda de Mataró,
projecte anomenat “mates i racons”, en aquest projecte que té lloc a primària,
els nens i nenes estudiaran geometria mentre fan manualitats com dibuixar o
pintar, ho fan sense llibres i seguint una metodologia diferent. El projecte ha
estat una pràctica d’èxit, ja que els resultats són bons i així els nens i
nenes aprenen noves propostes d’aprenentatge mentre s’ho passen bé. Aquest
mètode, no l’havia escoltat mai, i això fa que em pregunti com és possible que
no m’ho hagi plantejat mai? Unes mates divertides, que fan que els nens vagin
amb ganes de fer classe, de jugar i de, a la vegada, aprendre divertint-se. Les
matemàtiques moltes vegades han estat un petit malson pels nens, si hagués de
fer una reflexió sobre la meva experiència diria que la meitat de la classe les
odiava, i amb aquest mètode potser aprendrien a fer que els agradessin i veure
els usos on les pots aplicar, ja que l’important no és aprendre fórmules i
números, sinó saber-los aplicar a la vida real. 
El segon projecte que es fa és l’anomenat biblioteca
tutoritzada que es fa a l’Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa, aquesta
escola té un 80% d’alumnes nouvinguts i això provoca que molts tinguin
problemes per seguir les classes. Amb aquest projecte es pretén que voluntaris estiguin
dues tardes a la setmana a la biblioteca ajudant a aquests nens i als tinguin
problemes o vulguin fer classes de repàs, gràcies a aquests voluntaris aprenen
i es poden posar al dia en tot el que es fa, creant-se també un espai dialògic,
on el diàleg és el més important. Aquest projecte també provoca que les
famílies s’apropin a l’escola fent de voluntaris i que es creï un vincle, no
només amb escola i famílies, sinó també amb el barri que l’envolta.
Finalment el recull de frases que faig d’aquest
capítol, després de tenir bastants frases que m’han agradat, m’han fet reflexionar
o identificar-me en elles, he escollit les següents: "Cada aprenentatge ha de tenir el seu
temps, no és una concepció de que tot hagi d'anar molt a poc a poc, sinó de que
hem de trobar el temps just per realment fer aprenentatges que siguin compresos
pels nens" (Joan Domènech), "Aprendre ha de ser divertit (...) si no
hi ha desig no hi ha vida, no hi ha amor, no hi ha res", "Quan
realment trobes un llibre que t'enganxa és un plaer" (Mercè Martínez), "Només
ens fem lectors si llegim el que ens passa pels nassos, i quan algú descobreix
un llibre que sembla que estigui escrit pensant amb ell, que això passa,
aquella persona ja és un lector"(Màrius Serra) i
"Hem de convertir
l'escola en una
escola de preguntes" (Joan Domènech).
No hay comentarios:
Publicar un comentario