En el tercer capítol de la sèrie, és mostra un reportatge
sobre l’autoritat a l’escola, com la veuen els alumnes i com la veuen els
professors. Al voltant d’aquest tema o concepte central, veiem que hi ha altres
conceptes com el de convivència, disciplina, càstig i norma, que a continuació
aniré explicant segons les meves reflexions.
El capítol s’estructura en: primer, el que pensen
els professors i els alumnes sobre aquest tema bàsic, d’autoritat, de qui mana,
com i perquè. En segon lloc es mostra l’escola d’El viver (de Montacada i Reixac)
on es posa en marxa un pla d’educació socio-emocional, per millorar la
convivència i també la millora personal dels alumnes, on es veuen les diferents
activitats que es fan segons el curs en torn a aquest concepte d’educació
socio-emocional. En tercer lloc, el retrobament entre el Mag Lari i el seu
professor de literatura castellana Ramón Tarragó. I, finalment, dos projectes,
com sempre, el primer sobre sancions alternatives de l’Institut Padró de l’Escala,
de l’Alt Empordà, i l’altra sobre un curs de mediadors perla resolució de
conflictes a l’Institut Aurèlia Campany a Cornellà.
Durant aquest episodi professors i alumnes han
donat el seu punt de vista sobre com es viu la disciplina en l’actualitat i com
es mostra en els centres escolars. Realment, jo crec que la disciplina d’una
banda és important perquè l’alumne sàpiga que pot fer i que no, però a la
vegada crec que l’educació no es pot basar, ni molt menys, en l’autoritat del
professor. És per això que crec que el canvi que s’ha vist d’anys enrere a ara
en relació a l’autoritat i la disciplina a l’escola és bo, tot i així, no es
pot deixar tampoc de banda, i t’has de guanyar els alumnes potser d’una altra
manera, com per exemple parlant amb ells i fent que es respectin però no pel
càstig i d’alguna manera la por, sinó tot el contrari. Aquest tercer capítol,
es basa sobre tot en els instituts i alumnes de secundària, segurament, perquè
és allà on trobem més problemes de convivència i entre alumnes, que no pas a
primària o infantil. En conclusió, crec que un bon professor ha de tenir
autoritat, però que no la pot fer servir sempre, sinó que ha d’emprar altres
tècniques. El càstig, per exemple, sol ser un element en relació a l’autoritat,
però no ha de ser un càstig físic, com els que hi havia abans, el càstig,
segons el meu punt de vista, ha de ser justificat i que el nen l’entengui, que
no vegi que ha estat perquè sí, sinó que tingui una meditació i que el nen
sàpiga que ha fet una cosa malament, tanmateix, el professor ha de saber quin
càstig posar i que sigui el més recomanable per ell. La convivència a més, s’ha de promoure posant
uns límits i establint unes normes que realment es posin en pràctica, perquè
els alumnes sàpiguen realment com s’ha d’actuar i que ho tinguin en compte.
A l’Escola El Viver, de Montcada i Reixac, s’ha
fet una educació socio-emocional que implica que els alumnes, des dels més
petits fins els més grans, facin activitats que tractin de les seves emocions,
per tal de millorar la convivència de l’escola i per la millora personal dels
alumnes. Així els nens van aprenent a gestionar les seves emocions i a saber
com s’ha d’estar. M’ha cridat l’atenció l’activitat que feien una classe de
cicle inicial, on cada nen posava el seu estat d’ànim i així tots sabien com
estava i pensaven en com podien actuar amb un nen o nena que estigués trist, o
enfadat o entusiasmat... Aquesta educació emocional pels nens crec que va molt
bé ja que en l’entorn social de l’escola no hi ha un bon clima, sinó que són
famílies més aviat amb problemes, i així els nens poden manifestar les seves
emocions a l’escola i a la vegada aprendre a dominar i a gestionar aquestes
emocions, tant si les senten ells, com si les senten un dels seus companys.
El dos projectes que es mostren en aquest capítol
són els següents, el primer, és el projecte de sancions alternatives, que es
duu a terme durant la ESO i el batxillerat a l’Institut el Padró de l’Escala;
aquest projecte és una sanció que pot ser voluntària per evitar l’expulsió, i
consisteix a fer algun treball social durant un temps i si hi ha una bona
conducta, l’alumne podrà evitar-se el càstig de ser expulsat, que potser tampoc
no és el millor i el més convenient per un nen així. En el que es mostra, tres
nens van a passar una tarda a una residència d’avis i els entretenen i els
ajuden a passar la tarda.
El segon projecte que es mostra és la formació de
mediadors de l’Institut Maria Aurèlia Campany, a Cornellà. Aquest projecte consisteix
a formar alumnes voluntaris a fer de
mediadors quan hi hagi conflictes entre dues o més persones, i arribar a un
acord per millorar la convivència. Aquest projecte em recorda a que al meu
institut també hi havia com una mena de curset per mediadors per ajudar a
solucionar problemes, i la veritat és que era una pràctica d’èxit, i que cada
cop es fa servir més i s’implanta a més instituts.
Finalment, deixo un recull de frases d’aquest capítol: “L'autoritat
es guanya anat a l'interior de la canalla, però no hem de ser febles, sinò seguir
sent durs”, “Hem de treballar per la convivència
amb aquests alumnes”i ...
"L’autoritat es guanya quan un dia un nano està ploròs i vas i li dius: què et passa?" (Joan Girbau). 
No hay comentarios:
Publicar un comentario